Vaig néixer trepitjant escenaris. El pare feia teatre a l’Orfeó Vigatà i la mare estava sempre entre bambalines, cosint o planxant vestuari. Molts dels meus records de petit són jugant a fer teatre a l’Orfeó. Allà hi vaig fer els meus grans amics i hi va néixer la meva vocació, que amb els anys es convertiria en la meva professió. Fent obres, cursos tallers… aprenent.

Als setze anys el pare em va demanar que l’ajudés a portar un taller de teatre que feia per nens i nenes en una escola de Vic. Des de llavors no he parat, fent tallers de teatre a escoles, instituts, grups de nens, de joves, d’adults, tallers de comunicació per empreses… El teatre com a eina pedagògica, com a instrument. No tant per formar actors i actrius, sinó per aprendre d’un mateix i dels altres, per comunicar i escoltar, per créixer personalment i per jugar. Tot això sense deixar mai de ser alumne i fer cursos i tallers, com el de Pedagogia Teatral l’any 2007-2008 a l’Institut del Teatre Centre d’Osona.

Un dia el pare em diu que participarà en un concurs de monòlegs. L’any següent m’hi presento jo i vaig tenir la sort de guanyar-lo.  I com els bons músics va començar la meva carrera “en solitari” fent monòlegs humorístics. Un bon número de premis en concursos de monòlegs al llarg de tots aquests anys i dos espectacles on sóc, indiscutiblement, el millor actor a escena!

Al costat de tot això, un munt d’altres experiències professionals en diferents disciplines: espectacles infantils, Teatre de gest amb al Cia. Còmica l’Ou Cost, titelles amb Titelles Naip, Direccions Teatrals, cerimònies civils, presentacions… I el que vindrà!