Vaig néixer trepitjant escenaris. El pare feia teatre a l’Orfeó Vigatà i la mare estava sempre entre bambalines, cosint o planxant vestuari. Els meus records de petit són els de passejar-me per tots els racons d’aquell vell teatre. Allà hi vaig fer els meus grans amics i hi va néixer una vocació, que amb els anys es convertiria en la meva professió.

Als setze anys el pare em va demanar que l’ajudés a portar el taller de teatre que feia en una escola de Vic. Després de diverses setmanes, jo cada vegada hi anava més sovint i el pare cada vegada menys. Fins que l’any següent ja el portava jo sol. I des de llavors no he parat! Escoles, instituts, grups de nens, de joves, d’adults, tallers de comunicació per empreses… i un Curs de Pedagogia teatral a l’Institut del Teatre de Vic. El teatre com a com a instrument, no només per formar actors i actrius, sinó per aprendre d’un mateix i dels altres, per comunicar i escoltar, per créixer personalment.

Al costat de tot això no he parat de fer teatre: un munt d’experiències professionals en diferents disciplines: infantils, titelles, mestre de cerimònies, una companyia còmica de teatre de gest, una altra de titelles… I el que vindrà!